Afortunat tercer repte: Torna

Un relat de: jacobè

Era el nostre últim any a Ràngers. Per passar a Pioners havíem de superar un repte: trobar el camí de Tavertet al Far. Els dos estàvem a la mateixa patrulla: "Llibertat".

El teu posat absent em feia sentir còmoda al teu costat, perquè sabia que no et molestava que seguís les teves petjades. No em deixaves entrar al teu món, m'era igual. El teu silenci em feia escalfor.

Tan bon punt vam arribar al poble de Tavertet, vam partir per patrulles. Estàvem emocionats per la nostra primera nit de bivac sense els Caps. Albiràvem el Far cantant la cançó del bandoler: "... que en faran ressons de guerra les parets de Tavertet...". O bé, "... potser amb el crit, potser amb les mans obrirem pas, farem un clam...". No érem conscients que iniciàvem el nostre viarany de nens a joves, que era el principi d'un camí de pujada sense drecera. Rèiem eufòrics en companyia d'altres infants somiadors.

Començava a enfosquir. Les lots ens van guiar per un camí planer. Aviat vam trobar una cadena que anava de banda a banda de la via. La vam saltar sense por a ésser blasmats. Vam passar de llarg una masia i ens vam enfilar per unes roques de bon caminar. Vam anar a parar a una mena de gran cova, formada per enormes roques sobreposades. El terra, de pedra llisa, no podia ser millor matalàs. No ens podíem haver imaginat un bivac més senzill. Vam estirar els sacs sense dir-nos res i ens vam clapar d'esgotament. Arrecerats de l'aire fred d'aquella nit del mes de març, el meu sac jeia al costat del teu.

L'endemà ens va despertar la silenciosa remor de... la neu! L'última nevada abans de la primavera. Aquell lloc, la nit abans, ens havia amagat un secret que se'ns desvelava en fer-se clar: una vista excepcional. Ens vam quedar muts observant la blancor innocent del paisatge. Per primera vegada, vas iniciar el joc d'esguards. Per una vegada, em vas deixar penetrar en la teva clara mirada.

***

Des de l'últim joc sols, quan ens trobem pel carrer, la timidesa t'empeny a començar sempre la mateixa conversa: "T'he de donar les còpies de les fotos d'aquella excursió a les Guilleries..."
El que més em dol és que em continuïs mirant com el dia de la nevada inesperada, com aquella primera vegada.

Torna, torna Serrallonga,...




Comentaris

  • Molt emocionant.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 20-05-2006 | Valoració: 10

    No puc deixar sense comentar el repte que tant em va agradar en el seu moment, que em va emocionar per la sensibilitat que desprèn. Realment molt ben escrit, poca cosa més puc afegir que el que ja vaig dir quan el vaig fer guanyador del repte d'en serrallonga.

  • serrallonga[Ofensiu]
    neret | 20-05-2006

    bones!

    no t'havia llegit mai cap relat com aquest, en forma d'història "convencional", allunyada de la prosa poètica, i la veritat és que te'n surts molt bé. Té, però, les virtuts i les limitacions dels reptes: tot el que vols dir està condensat amb poques paraules, i això té molt mèrit, i a més deixes espai a les decripcions, que potser són el millor del conte. Per contra de cop et trobes amb alguna paraula que, si no tens present que el conte ve d'un repte, no t'hi acaba d'encaixar.

    Ambtot, m'ha agradat aquesta altra vessant teva. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: