Afortunat tercer repte: Torna

Era el nostre últim any a Ràngers. Per passar a Pioners havíem de superar un repte: trobar el camí de Tavertet al Far. Els dos estàvem a la mateixa patrulla: "Llibertat".

El teu posat absent em feia sentir còmoda al teu costat, perquè sabia que no et molestava que seguís les teves petjades. No em deixaves entrar al teu món, m'era igual. El teu silenci em feia escalfor.

Tan bon punt vam arribar al poble de Tavertet, vam partir per patrulles. Estàvem emocionats per la nostra primera nit de bivac sense els Caps. Albiràvem el Far cantant la cançó del bandoler: "... que en faran ressons de guerra les parets de Tavertet...". O bé, "... potser amb el crit, potser amb les mans obrirem pas, farem un clam...". No érem conscients que iniciàvem el nostre viarany de nens a joves, que era el principi d'un camí de pujada sense drecera. Rèiem eufòrics en companyia d'altres infants somiadors.

Començava a enfosquir. Les lots ens van guiar per un camí planer. Aviat vam trobar una cadena que anava de banda a banda de la via. La vam saltar sense por a ésser blasmats. Vam passar de llarg una masia i ens vam enfilar per unes roques de bon caminar. Vam anar a parar a una mena de gran cova, formada per enormes roques sobreposades. El terra, de pedra llisa, no podia ser millor matalàs. No ens podíem haver imaginat un bivac més senzill. Vam estirar els sacs sense dir-nos res i ens vam clapar d'esgotament. Arrecerats de l'aire fred d'aquella nit del mes de març, el meu sac jeia al costat del teu.

L'endemà ens va despertar la silenciosa remor de... la neu! L'última nevada abans de la primavera. Aquell lloc, la nit abans, ens havia amagat un secret que se'ns desvelava en fer-se clar: una vista excepcional. Ens vam quedar muts observant la blancor innocent del paisatge. Per primera vegada, vas iniciar el joc d'esguards. Per una vegada, em vas deixar penetrar en la teva clara mirada.

***

Des de l'últim joc sols, quan ens trobem pel carrer, la timidesa t'empeny a començar sempre la mateixa conversa: "T'he de donar les còpies de les fotos d'aquella excursió a les Guilleries..."
El que més em dol és que em continuïs mirant com el dia de la nevada inesperada, com aquella primera vegada.

Torna, torna Serrallonga,...