Adulteri compartit

Cap dels dos no recordava per què havien començat a discutir aquest cop. Però tants anys de relació brindaven tot un ventall de retrets que atiaven el foc en pocs instants. Crits i gestos desmesurats omplien l’habitació d’un aire irrespirable. Feia temps que discutien sovint. Enmig d’un matrimoni que feia aigües, ella havia trobat refugi en una relació amorosa amb una altra dona. Ell, desitjós de pecat, s’entenia amb una amiga de la seva esposa. Els dos creien mantenir-ho en secret. Exhaustos, s’havien assegut als peus d’un llit massa gran per a dues persones. Entre panteixos i plors ofegats, la mirada d’un va topar amb la de l’altre al mirall del tocador —aquell mirall que els havia vist la joia als ulls anys enrere. Aquest cop, amb els ulls envermellits, ella s’adreçà al marit amb un fil de veu tremolosa.

—Ja no compartim res, estimat.

—Vida meva, compartim el patiment.

Entre els dos, només el mirall i una dona sabien que també, el pecat.