El gat del veí

Havia tingut sempre una bona relació amb el veí. Fins que el veí va decidir adoptar un gat. Un gat negre. L’esquivava quan podia, però no servia de gaire. Un dia que va apressar el pas en veure’l, va ensopegar i va revinclar-se el turmell. Un altre dia va intentar canviar de vorera, però gairebé l’atropella un cotxe. Fart d’aquella mala sort, va trucar el veí, un home que sempre deia les coses clares. “Has provat de fer com si no hi fos? Si no corres, no cauràs. Si no travesses el carrer, no t’atropellaran”. Va penjar el telèfon satisfet. Segurament, el veí tenia raó. Amb una tassa de te a la mà, va seure a la butaca del menjador. El dia començava a enfosquir-se per la finestra. Davant la porta de casa, el gat del veí s’esmolava les urpes a l’estora.