Adéu

i tu també

engrunes... si, aquesta paraula copsa tot el sentiment del petit poema, petit però amb moltes coses a dir. A mida que et llegeixo, cada cop m'agrades més. Un record, que es perd en el temps? Una vida que canvia? I una petita engruna que queda de tot plegat?

Et segueixo llegint... poc a poc que tens molta cosa, però segueixo.

Et pensaves que et lliuraries dels meus comentaris? Ha! : P

Quan l'he començat a llegir he entes Ja mai, aixi separat, potser pq no havia sentit mai el nom (pensava que estava escrit junt per error) i per tant el poema no m'agradava, pq li canviava totalment el significat que li dones. Pero despres he vist el Jamai repetit i quan he vist que era un nom ha canviat tot. L'he rellegit i es justament el contrari del que pensava, es a dir, perfecte. Molt i molt tendre, per una persona que sempre hi sera.

Petons,

m