Adéu

Un relat de: Anònim

Erem dues vides molt diferents
que un dia, per un simple cop d'atzar,
entre hores mortes ens vam trobar
tan sols era qüestió de temps
que ens tornessim a separar.

Erem tan sols un parell de coneguts,
un rostre familiar en la nineta de l'altre
i poca cosa més...
Qui sap, potser en algún moment
vam arribar a ser quelcom més,
potser vam arribar a ser amics.

Avui la vida ens torna a separar,
les nostres vides emprenen camins diferents,
el vent se'ns endurà ben lluny
com dues bombolles de sabó.

Això no és un "fins aviat",
tant tu com jo ho sabem prou bé
però fa massa mal reconèixer un "adéu".
Amb el temps ho superarem,
ja només som un record
que poc a poc s'anirà apagant.

Comentaris

  • Pot ser[Ofensiu]
    Epicuri | 22-12-2008

    Tornarem a lllegir-nos
    Pot ser no.

    M'arriba un teu adeu,
    quan et dic hola, i poc.

    Les cosses son el que son
    esdevenen també el que seràn.

    hi ha l'instant,
    hi ha el record.
    hi ha l'etern instant.
    Hi ha l'amor
    la poesia...

    El teu camí, company.

    Hi ha l'amistat
    hi ha quelcom,
    no res...
    que pot ser es tot.
    Pot ser no.

    Un plaer llegirte.
    deixem, Aquí el mots.

    Es.

    I pot ser.

  • mágrada massa[Ofensiu]
    Dante | 09-09-2006

    la gent no és valenta per dir aquesta terrible paraula.fingim per sentir-nos bé,som uns cobards,però quina cobardia i quin mal fà¡¡¡dir-ho..Petons¡¡