Absurda perfecció

Aquest any s'ha fet una Segona Edició de Poemes il·lustrats...

A l'abril de 2005 es va fer una trobada de "relataires" a Premià de Dalt i una de les activitats organitzades va ser la il·lustració d'una tria de poemes d'autors de "relatsencatala.com"

Vull felicitar-te, doncs aquest poema va ser escollit per a ser il·lustrat.

I informar-te que el dia 31 de maig de 2008 està previst fer una altra trobada de "relataires" a Premià de Dalt -El Maresme- en el decurs de la qual es farà lliurament a tots els autors i a tots els artistes, tant de la primera com de la segona edició, d'una còpia de l'obra.

Voldríem que ens hi acompanyessis.

Les obres han estat exposades a la Biblioteca Jaume Perich des de l'1 al 15 d'abril de 2008.
A partir del dia 16 passen a formar part de tot el conjunt que s'exposa a la Sala d'Actes de Can Figueres.

Per poder-nos posar en contacte amb tu, t'agrairia que m'enviessis un mail amb les teves dades (nom i correu electrònic) a l'adreça:
associacio.artistes@gmail.com
i així podré informar-te del programa d'actes del dia 31 de maig.

En nom de l'Associació d'Artistes de Premià de Dalt vull donar-te les gràcies per la participació en aquella Primera Edició de Poemes il·lustrats.


Rep una cordial salutació.

Montse Assens / mar
Associació d'Artistes de Premià de Dalt

ps- En aquest bloc podràs veure el teu poema il.lustrat
http://poemes-illustrats.bloc.cat/


ps- ara m'he fet un lio al veure que aquest no està al bloc... però em sembla que si que ho és el que està il.lustrat per en Llorenç Pubill

una abraçada

no t'havia llegit. Aquest poema ha estat un autèntic regal per a mi.
Corprenedors aquests versos:


"...Només queden records
del naufragi d'un somni,
i els reculls, un per un,
com restes d'un tresor.
Car, són bocins del no-res.

Mira't a l'espill del mar,
al tocador de la lluna!
Allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets,
pols d'una nit, més, ... univers..."


una abraçada!

gypsy

Ja fa temps que el senyor Brown em va recomanar que fes una ullada als teus relats i li ho agraeixo.

M'has arribat ben endins...

gràcies,

m

T'endinses en el món dels incompresos d'amor d'una manera tan poètica, i tan entenedora a l'hora...
"el seny posseït pel vici del sentiment"...
"... records del naufragi d'un somni..."
"... allà veuràs qui ets,
veuràs que no ets"...

són expressions perfectes, que m'han captivat el cor. I el final: què bé saps dir que com més trist i desesperat et sents, més justificacions vols trobar .... per entendre la situació.... no, per no acabar entenent res, en el fons. Saps que allò ha naufragat, però tu t'entestes a recollir-ne els.... bocins del no-res.

Nicte, és fantàstic. Per llegir i rellegir i tornar a llegir. Ho he fet, i cada cop em regala imatges noves, diferents. Agraeixo molt les recomanacions del fòrum i de l'Alícia, en particular. Suposo que l'hauria descobert tard o d'hora, perquè tinc pendent de comentar-te "A la deriva d'un mateix" que em vas recomanar en un comentari que em vas fer. Però m'alegro molt haver-lo descobert més d'hora que tard...
I em sembla que te'n comentaré molts més!
Una abraçada!

sense paraules...

(sempre ho dic, que quan llegeixo un poema que m'agrada moltíssim, em quedo sense paraules)

és un poema preciós!

una abraçada

Trobo molt suggerent aquests versos. Quina subtilesa "l'espill del mar" i "el tocador de la lluna" per donar-nos la idea de la foscor nocturna i del reflex de la lluna en les aigües. Com la imatge que t'acompanya ("Impressió sol naixent" de Monet) però de nit. Ben pensat.

Admiro el joc d'antítesis que mostres (en aquest i altres poemes): seny-sentiment, perfecció-imperfecció. Continua endavant Nicte! (A veure sio publiquen el meu: "L'ocàs" i em dones la teva opinió).

M'alegro molt que la l'Alícia hagi recomanat el teu poema. N'hi ha tants al web, que molta meravella, com el teu escrit, queda ocult.
Perquè el teu poema és una joia preciosa que d'ençà que he llegit porto amb mi.
Sisplau, segueix escrivint.

Vull començar la meva proposta, llegint i recomenant. I he començat aqui... i m'agrada la idea de veure el que no som i el que som com pols en l'univers i que el conjunt d'imperfecions fan la perfecció. Ho sé. Tu volies dir una altra cosa. Bé. De moment llegeixo posesia... ja has aconseguit una fita. Potser podem fer que més gent la llegeixi.