Absències

Desprès de la tristor sempre bé l'alegria (o així hauria de ser!). Pensar en el passat ens pot entristir, però un cop aquest passat ja no fa mal és transforma en records alegres, i sembla que la vida torni a començar.
m'ha cridat molt l'atenció aquest vers "Aquí les absències per fi són absents"... ondia! pot una absència estar absent?? no ho sé, però m'agrada molt com sona, i m'està fent pensar en les connotacions que això comporta!
Felicitats un poema molt maco.
una abraçada,
Jordi.

PD: només un petit últim comentari, suposo que deu tenir algun significat, però no l'entenc... quin significat té l'últim vers ("Gràcies per la lluna")?? potser és quelcom personal i no ho hauria de preguntar...