Abans de la neu

A través del reflex de l'aigua, tan tranquil·la uns dies, tan ferotge uns altres... s'amaga una ciutat plena de racons, d'història, de vivències personals, de moments tristos, feliços...

Abans de la neu, un dia gris, però ple de llum....

Camí, que va endavant, nevat, una mica gris, però va endavant.
No obstant faci mal temps, les antenes no et deixin veure el cel, no tinguis prou llum per llegir les instruccions per caminar... hi ha un final, hi ha un objectiu, hi ha una essència, a cada pas del camí.

Així doncs, endavant amb els somnis, amb les etapes, amb les dificultats, amb els somriures, fins al final!!!!


Gràcies als/les que hi sou, en aquest moment.
Gràcies als que no hi sou, per fer-me entendre tantes coses.

Volar pels terrats, i veure la vida des dels ulls d'un ocell...
no cremar-se al foc, amb les decisions...o si em cremo, que cicatritzi ràpid...
No pensar en coses que em fan mal, no sentir res que no sigui real, viure l'avui, sense pensar en el demà, viatjar, encara que no surti de casa, beure cervesa, i fumar...

Esperant....
Hi ha moltes maneres d'esperar.... ara mateix, deu estar esperant alguna cosa en algun lloc del món tanta gent...

Perquè a vegades les coses més senzilles, es tornen les més complicades
perquè les que semblaven no tenir importància acaben amb projectes, i trenquen la màgia.
Perquè tinc un somriure esperant-me al final de la setmana
esperant que el vinguis a buscar.

Perquè el regust dolç d'una conversa, no té preu, sobretot si duus dies saborejant amargs....


Perquè ho fem durar
Perquè no ens importi res.