A trenc d'alba

amb una meravellosa i estimulant ambientació i una acurada posada en escena.
El poema desprèn tendresa, inspira el viu record d'una llunyana passió i encara un proper futur obert a la imaginació de cadascú...
Un plaer el llegir-te, que espero repetir.
Reb una abraçada càlida de la meva
aiguasalada

És el primer cop que et llegeixo -acabo d'aterrar al club-i ,pel que he vist, ets un autèntic veterà. El poema que has escrit l'he trobat net,musical i ple d'harmonia.

en llegir-te diferents poemes he tingut la sensació, com ara, com si el protagonista hagués perdut una persona estimada, un amor important i arrossega aquesta melangia impossible d'oblidar. De vegades els records tenen massa força, més de la que voldríem.
La teva acurada poesia, neta i ben feta mai em deceb, sempre té un nivell òptim i regular.

Petonarros!!!!

PD: no em facis cas amb el tema elucubracions, m'agraden els poemes perquè són oberts i cadascú l'interpreta com més bé li va. Visca la llibertat per gaudir els poemes dels altres!!!

gypsy

M'ha agradat bastant. Trobo que rimes molt bé el poema, tot i que salabror no rima amb cor. Però aconsegueixes crear un ambient del tot natural i primerenc amb un trenc d'alba vora el mar que ressucita l'esperit dels més matiners. Tant de bo tots els trencs d'alba fóssin com els narres tú. T'encoratjo a seguir així.