A sang freda

Un relat de: Xantalam

* No van morir quatre persones en aquell crim; van ser sis.
Truman Capote.


A sang freda

El dol musc escapça els meus dits,
a boca de nit,
quan el fred atroç els glaça.
Una por cerval manlleva l'esperança
a un matí d'albaïna.

El llaç de la forca es manté calent;
i a la cadira, socarrims de pell, guspires
de sang quallada.
Abrusa el canó del fusell,
i la bala, resolta, trepana el clatell.
Entretant, el gas tusta el vidre de la cambra.
Pols de pedres, i foguera,
rodolen caps, llencen fletxes,
la destral i l'espasa.
Feres!

L'odi ha estat sempre el mateix:
un cop precís
sobre els culpables de ser innocents,
o les víctimes culpables.
L'odi esberla la verda branca
i li trenca el coll a l'albada.

Comentaris

  • gràcies a tu pel teu contacte...[Ofensiu]
    joandemataro | 25-05-2010 | Valoració: 10

    un poema aquest cru i colpidor...
    et llegeixo per aprendre... perquè utilitzes un llenguatge cult, tens un estil especial i transmet...vaja que ho tens tot

    una abraçadeta en silenci
    joan

  • Un poema atroç[Ofensiu]
    copernic | 30-01-2010


    I no ho dic perquè sigui dolent, si no perquè té la força enorme que li dona el tema. Tu només has posat les paraules precises, els versos curts i contundents perquè les imatges que evoca ja són prou esfereïdores per provocar un rebuig frontal, una dessoladora sensació d'impotència davant la naturalesa humana. El teu poema és aclaparador, dur i a la vegada bell i és sorprenent veure com la bellesa formal de les paraules pot evocar imatges tan impactants.
    És l'últim llibre que he llegit i avui que em passo pel teu raconet el teu poema m'ha atret irremisiblement. Les primeres cinquanta pàgines se'm varen fer una mica pesades però després l'interés va creixent. Un descens als inferns escruixidor fet per un geni de la literatura. L'escena final és d'aquelles que no s'obliden. El detectiu Dewey va al cementiri a veure la tomba dels Clutter i es troba la amiga de la filla (Nancy?) Parlen un moment i en aquells moments el lirisme surt a flor de pell per concloure que la vida continua i malgrat tot la bellesa i la bondat s'imposen per sobre de tot. Magnífic!
    Estás molt guapa en aquesta fotografia. T'envio un petó ben fort!

  • A la sang...[Ofensiu]
    Epicuri | 22-11-2009

    freda, no i resta ni l'aigua.
    ni humitat, ni res lluent.
    Com la sorra, de la platja
    no és pedra sencera
    es... no res.

    Així, sense pietat
    ni cor ni esma,
    no mes resta
    la por.

    La por exclou l'amor.
    L'odi, tan sols una banda.

    Pot ser la burguesia,
    com tot el país ha mort
    de por.

    Tant de bo estiguem
    a temps encara
    de no fer callar
    al Poeta.

    Volía comentar el teu poema
    però la emoció em mata,

    Però per renèixer més fort
    amb la immortalitat,
    a l'alba...

  • En defensa de la vida![Ofensiu]
    F. Arnau | 02-11-2009

    Empar!

    Magnífic poema, el teu, que és com un crit en defensa de la Vida.
    La pena de mort és un gran fracàs del sistema judicial que actua per imposar la llei no per convicció sinó per coacció. Quan maten algú (infractor o no) estan dient: Això us va a passar a vosaltres si infringiu la llei!
    En nom de quí?
    No en el meu!
    Ningú no té aquest dret...

    Una forta abraçada!

    FRANCESC

    PS Em va agradar molt quan vaig llegir la novel·la del Truman Capote que dóna títol al teu poema. Aquell magnífic llibre va encetar un nou gènere literari: la novel·la-reportatge.

  • Esperança?[Ofensiu]
    franz appa | 02-11-2009

    Encara que sempre hagi estat el mateix, l'eterna repetitiva història que es descriu en la segona estrofa, partint de l'escena particular, la visió individual d'un matí d'"albaïna" que ens manlleva l'esperança i viatja al fons de la història de tots els atemptats a la humanitat, totes les execucions així dites per encobrir amb el prestigi d'alguna norma la conducta de la fera irreflexiva que no s'ha aturat -ella és innocent- a buscar excuses en cap llei, i que desemboca finalment en la magnífica, solemne i humanista estrofa final, una conclusió amarga sobre la persistència de l'odi.
    És la capacitat d'arribar a aquestes conclusions, amb la seva càrrega implícita de peitat i anhel de justícia, el que ens fa mantenir justament l'esperança.
    Una abraçada,
    franz

  • Regust de resolució falsa[Ofensiu]
    T. Cargol | 02-11-2009

    L'altre dia veient aquests dibuixos japonesos, el protagonista dels quals es Novita, els únics que he aconseguit entendre i que fan que els japs en fassin l'efecte de ser com catalans i tot, una noia es disfressava de dona amb superpoders - superheroina - i atacava els nois amb un atac anomenat: penediment! Ho vaig trobar genial, els nois - disfressats també de superherois - fugien demanant clemència i cridant poc més o menys: penediment mai!
    Faig per assimilar que l'odi perjudica greument la salut de que el duu i que acaba per no resoldre-li res de res, és infantil. Només la força encaminada cap a un fi útil per tohom és acceptable.
    Com sempre, et felicto per aquest noves apraules que he de cercar al diccionari. I en la línia del que exposes et recomano que llegeixis o rellegeixis al Joan sales d' "Incerta glòria",,...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Xantalam

Xantalam

100 Relats

592 Comentaris

134527 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Conservo en aquest web, com la llibreta vella que no tinc, els primers poemes (manquen una bona colla de poemes inèdits de la darrera època). Tots ells m'han dut a la publicació del primer llibre "Dona i ocell" en la col·lecció de Poesia Edicions de la Guerra de l'Editorial Denes.

Aquest llibre ha estat guardonat amb el XXXIè Premi de Poesia Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d'Alcoi . Editorial Denes, 2014.





El meu segon llibre, "Quatre arbres" rep el XXXIXè Premi de Poesia Catalana Josep Maria López Picó dels Premis Literaris Vila de Vallirana el 2015 (Viena Edicions, 2016)




***

Nascuda a França per "accident" i anatomopatòloga de professió, són algunes de les dades més originals. Pel que fa a la resta, bastant més corrent... Potser el meu interès per la poesia, i les arts en general, m'ajuda a deslligar-me del més quotidià en l'intent de crear quelcom bell. La meva professió m'ha deixat poc temps lliure que dedico fonamentalment a la família i a llegir. Aquest és el primer pas per aprendre a escriure, però sospito que puc quedar atrapada en la xarxa dels lletraferits.

Maig, 2008

xantalam@gmail.com


Bloc de poesia Enfilant finestres

Bloc del grup de poesia Reversos Reversos grup poètic