A l'Univers ja parlaven la nostra llengua -1-Comença la llegenda-

Vinc directa del fòrum. Estem planejant, si hi ha claca, de crear, jo crec que un cop setmanalment, un relat gregari amb unes característiques més lleugeres que la teva proposta. Darkman m'ha adreçat aquí per fer-t'ho saber.
Veuràs, crec que el que les nostres propostes tenen en comú, és el seguiment d'un escrit d'un relataire per un altre, com si un fos un mini i un altre un clàssic. Nosaltres seríem el mínim, per no tenir massa pes, per ser un divetimento més vermout que no pas plat principal, si no hi ha objeccions.

Mena visitant l'espai marc-frèixic

Adjunto aquí el link del fòrum on fi surten Tots els capítols (tan els ja fets com els que estan per venir... amb els seus corresponents autors) i el més important: amb els links directes!!!

(aportació de Llibre! jejeje)

A L'UNIVERS JA PARLAVEN LA NOSTRA LLENGUA

Em sembla molt generos proposar un projecte com el del vostre relat compartit i oferir un inici tan obert. Original introducció, aires de llegenda molt hospitalaris i una gran idea. Per què haurien de ser sempre els americans els protagonistes? quina cara se li quedaria al sr ansar si de fora vingueren que en catala s'entengueren?

salutacions

eis! és boníssim! quin començament tan wapo... dóna pas a qualsevol cosa, i la LLibre ha fet volar la imaginació perquè li sortís aquell segon capítol tan currat també...
aiix... i preteneu que jo escrigui amb vosaltres i situar-me a la mateixa altura? esteu ben sonats...
bé, marc, gràcies pel teu llarg comentari i pel poema al fòrum l'altre dia... ets l'hòstia! jeje! no sé pas què faria sense vosaltres!
mil petons,
AnNna

he llegit el teu poema, Marc, i em sembla un bon començament per al relat de vint-i-tres capítols que ha començat:
" A L'UNIVERS JA PARLAVEN LA NOSTRA LLENGUA".
és un cant d'alegria, de llibertat per a una llengua i una cultura que no s'ha de perdre, no l'hem de deixar perdre mai.

PD (aclariment)
Allò d'una "bella utopia" ho vaig dir jo mateixa, dies enrere, abans de marxar fora uns dies. Vaig arribar ahir i avui m'he entretingut a llegir el fòrum i "a posar-me al dia"

Petons.

era un dia d'hivern... una capa de calabruix cobria la minsa i aparentment assecada farigola... però era ben viva en les seves arrels, tenia ànima de Catalunya seca i forta...
Vaig donar unes passes deixant el meu caminar imprès en la neu quasi dura... anava guiat per una olor a gas metàl-lic i a perfum suau de plantes aromàtiques que jo tant coneixia... El lloc era de bosc perdut que la neu feia encara més desconegut... Sorprès per unes petjades diferents a les meves, vaig seguir el rastre que em portà al lloc... veia de lluny com gasos i fums daurats i vermellencs que feien una catifa aèria, atapeïda i psicodèlica... Hi havia una llum blavosa i blanca a la vegada, com d'espai llunar... Veia de lluny brillar una massa modelada amb corbes com d'alumini fosforescent... Sentia veus llunyanes que m'eren properes per l'accent i la tonada... Respirava suaument però el cor bategava desafiant la gelor...
M'ha encantat amic... aquesta presentació teva del que pot ser un relat PRIMITIU d'una llegenda autènticament rabiosa... espero que el teu projecte sigui un èxit triomfal!!!!
ja saps que sóc molt tímid... que no em fico en res... però si em necessites per a alguna cosa, per escriure algun capítol... em tens a la teva disposició... (mai he escrit un relat en prosa... per a mi és un desafiament que pot malferir la llegenda... només usa el meu oferiment en cas d'emergència... ) el cubata està assegurat!!!!
gràcies per la teva poesia, pel teu art fresc i innovador, gràcies per tenir l'honor d'estar en els teus autors preferits i gràcies sobretot... per deixar-me gaudir de la teva creativitat i de la teva vitalitat primitiva, salvatge, pura...
una abraçada!!!! els dos tenim ànima d'aquesta llegenda on s'arrela catalunya en l'univers... que algú ens va voler prendre un dia... però les forces catalanes exiliades en l'espai... tornaran triomfants un dia i faran de la nostra terra, de nou, aquell univers de farigola i de fums daurats i vermellencs de sang i de terra!!!!

...un cant, una elegia... No només una dissertació o un discurs davant un fet insòlit.

Bé... hi he estat pensant, i crec que avui mateix em posaré a la feina. A veure si entre demà o màxim dimecres tinc enllestit el meu capítol i el puc enviar.

I gràcies per aquest començament. Deixes les portes ben obertes perquè viatgem amb plena llibertat.

Una abraçada, Marc, i ja t'avisaré quan l'hagi enviat i quan estigui publicat.

LLIBRE

M'agradat això de forjar la llegenda... pels que som més de relat que participem amb això ens dones un bon peu. Estic d'acord que no queden clars els personatges... però potser es que ho has fet obert perque la Llibre comenci per on vulgui. No?

Bé... molt bé...interessant... a veure com continua això... jo ja tinc algunes idees.... una mica clandestines i per portar la contraria... a veure si em deixeu.

... és que no l'acabo d'entendre... Amb qui representa que es compara el personatge ("ets com jo, els ulls... tot") amb l'extraterrestre o amb qui? És que no ho he acabat d'entendre. No m'ha quedat massa clar. Potser és que no he sapigut interpretar-lo tal i com tu voldrie, però...

(Només és la meva opinió, eh! i no dic que estigui malament! l'únic que no em queda massa clar...)