A les Rambles els surten els colors

Bonica Rambla bonica,
bonica dels cent bonics,
badocs mes ulls arreu miren
encisats pel teu encís.

Nit i dia ets riu de vida,
tota tu ets humanitat,
tens més virtuts que pecats,
potser, un xic desvergonyida,
que goig fa fent-te costat.

Barreges amb gràcia i mida,
badocs, llibertins, herois,
homs marrits amb homs xirois,
lladres amb senyores presumides,
i la meuca amb el bon noi.

Preciós camí de la ciutat al mar,
de gent sempre trafegant;
passar tu has vist amb tants anys:
grecs, fenicis, ibers, romans,
baralles i guerres, i córrer la sang.

Ocells, peixos i mil flors,
revistes, llibres, diaris,
músics, xerraires, pintors
i els teus arbres centenaris
fan que et surtin els colors.

Forasters o gent del barri,
menestrals, senyors, minyones
o tipus estrafolaris,
amunt i avall passen hores.
Ells són l'eixam, tu escenari.

Coses li diu a qui escolta
fins i tot el teu xivarri,
que no és soroll... ni el contrari,
car tu, coses... en saps moltes
que endevinen els més savis.


Pels de casa o pels de fora,
ets com "Les Rambles" famosa
i et guaiten tots tan preciosa
que els encisa i enamora,
fins la flaire que s'hi olora.

Quelcom tenen les fonts teves,
cabdals de forges ben fetes,
i es diu dels que l'aigua hi beuen
que ací torna o ací es queda,
qui el xerric fa a Canaletes

El català Joan Colom,
amb aquest nom i cognom,
a Pals atansà els vaixells
quan va tornar del nou món,
i per anar a trobar els reis,
li vas fer camí i honors.

Avui tens tu un monument,
molt alt i majestuós,
amb pocs motius aparents,
bé i ser el polèmic record,
d'aquell esdeveniment,
tot català... i de bon tros.

Tens peus al Mediterrani,
i una gran plaça et corona,
i essent Rambla, noble i dona,
brolla sol... neix espontani,
fer-te per dos mil·lenaris,
la Reina de Barcelona.