A Francesc Parcerisas, amb camisa estampada

Un relat de: Carles Rebassa

Sóc tot efervescència i oblit
emperò sol caic qualque matinada
si he corregut, trempant, a l'escarada
i el meu pit bo no ha trobat d'altre pit.
Voldria, tu, promoure l'antic crit,
del nou Trobar-se Dos a punt d'albada,
o deu, o mil, o una animalada
de gent que es palpa i li és suau l'envit.

Si escric aquest trull blau carnavalesc
i en essencial la vida no m'agrada
és per si un dia vaig al mar i pesc
un gat de no sé Què damunt l'onada.
L'anhel et don i és, també, Francesc
teva i de mi aquesta codolada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Carles Rebassa

Carles Rebassa

88 Relats

119 Comentaris

101334 Lectures

Valoració de l'autor: 9.32

Biografia:
Sóc de Mallorca. Visc a Barcelona, al barri del Clot. No estic content de les coses. No vull que em facin creure que somniar en les coses fa de cop canviar-les. No crec en la individualitat si no és col·lectiva, i al revés: és impossible la col·lectivitat si no és individual. La vida pega cops, però és per a això, la vida. Si no, valdria més no créixer, volar per l'univers, no ser-hi. Però som aquí i cal que ens comuniquem. I ja no escric res més.

Salut, independència i socialisme

carlesrebassa@gmail.com