Cercador
a fer la mà
Un relat de: silvia_peratalladaVaig més sola que la lluna,
pel món que em porta
com vol, per camins desconeguts
que no sóc capaç ni d'intuir.
Buida, com la cervesa davant meu
és la nit, si no m'hi acompanya
l'espurna de la teva mirada,
o el tacte càlid de la pell despullada.
Avanço, entre camins de fang
i obstacles de ferro,
que vaig esquivant,
si em poso ulleres els veig abans.
Ningú em va avisar
que el camí seria tan llarg,
ni que tu no series al meu costat
quan calgués una mà per agafar.
Déus, bruixots, xamans,
budes, líders de masses,
zeus i altres personatges
a fer la mà, amb vosaltres
que això no es fa!
l´Autor
507 Relats
1383 Comentaris
582397 Lectures
Valoració de l'autor: 9.66
Biografia:
Crida ben fortdona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.
Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.
http://silvianimfa.blogspot.com/
silvianimfa@gmail.com
Últims relats de l'autor
- La reina dels somriures
- L'essència
- Plantem cara?
- Et dono els meus ulls
- Per ell, sempre serà primavera
- el nostre secret
- tots els títols que se m'acudeixen són tòpics, quasibé tant com el propi poema, de manera que he decidit no posar-ne.
- construcció
- PESCALLUNES
- Trencant murs
- com si haguéssin arribat les ombres
- Subtilment, salvaguardant versos
- El fràgil art d'un gest senzill
- Definitivament, és estrany...
- hi ha qui....