Presoner/a d'Alzheimer.

Un relat de: onatge

Presoner/a d'Alzheimer.



El mal ve sense avisar i se'ls menja l'enteniment.
Passen de grans a petits com si fossin nens.
Perden saber fer el gest de pentinar-se,
rentar-se la cara, cordar-se la brusa,
caminar com feien des de fa tant de temps.
Però no, el mal els roba l'enteniment.
Perden la noció del temps, no saben
si han menjat o si passen gana.
No saben si es dia o si és nit.
Et miren i somriuen com si fossin nens.


Un mal que se'ls menja la vida en vida...
Poden viure anys i panys però la malaltia
se'ls ha menjat la identitat, com si les seves arrels
haguessin perdut la terra, i ara el fruit és incert.
Perden la seguretat de posar els peus a terra.
Perden la consciència de vida i de viure.
Et miren i no et reconeixen, perden el dibuix
de tot record, tot esdevé vell i empolsegat
al sembrat de la memòria. Perden el traç
de tots els camins, els fets i els no fets.


Perden el gest de tot gest. La persona queda
embolicada amb una vida de cartró.
Et miren amb el somriure de la intemporalitat.
Com si quedessin ofegats en el propi record.
No saben si respiren o sospiren. El mal
amb tota la seva força s'ha fet amo i senyor...
Perden el cap com si se l'haguessin deixat en algun lloc.
Ja no saben de la bellesa d'una flor,
ni de la caiguda dels seu pètals.


Es miren al mirall i no és que
no es reconeixen, és que no veuen res.
Fins i tot perden la sensibilitat del dolor.
Ja no poden reconèixer una carícia.
És com si baixés la guillotina
i tallés tot el seu passat...
De cop ja no són ni grans ni petits.
Dia a dia un ésser humà queda enterrat en vida.
Perden la capacitat i la riquesa del diàleg.
Només et miren i somriuen, i de vegades ni això.


En la tarda dels temps queda enterrada una vida. Enterrada en una capsa
que mai més no es podrà obrir.
Desigs i neguits tot s'ha esborrat per sempre.
Indiferents a si plou o fa sol...
si fa fred o calor, si es diumenge o divendres.


Quan quedem presoners d'aquesta malaltia
no som ni ratolins de laboratori.
Podríem dir que el mal s'apodera de la
nostra vida fins i tot de les nostres constants vitals...
L'avi l'àvia queden petrificats en una estampa
de temps; de tot el que havien,
havien perquè malauradament ja no són...
I cada dia més petrificats, més de paper.
I passat el temps del temps moriran
sense saber-ne el perquè.
Cap malaltia no és bona
però aquesta ens ho roba tot...



onatge



Comentaris

  • Amb delicadesa i elegància[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 31-07-2011 | Valoració: 10

    descrius una de les malalties més colpidores sobretot pels que estimen la persona que pateix aquesta terrible enfermetat.
    Em permets que destaqui tres frases que he trobat genials ?
    "Com si les seves arrels haguessin perdut la terra."
    "Tot esdevé vell i empolsegat al sembrat de la memòria "
    "La persona queda embolicada amb una vida de cartró."
    Gràcies per aquest regal, onatge.
    Una abraçada

  • la presó en vida[Ofensiu]
    ales de foc | 31-07-2011 | Valoració: 10

    gràcies pel teu contacte. tal i com m'has aconsellat he passat pel teu relat del presoner/a de la temuda malaltia que roba identitat, vida i il.lusions. Per desgràcia, conec en primera persona tots els trets de la malaltia, donat que la meva àvia va morir fa ara un any, desprès de lluitar-hi durant més de 15 anys. Donant-se per vençuda, va decidir deixar-nos l'estiu passat.
    salutacions literàries. Ens llegim.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

847 Comentaris

371994 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com