A cremadent

Diuen que vas consumir el teu somriure
quan vas saber que mai no em guariria
d'aquest malson intermitent que m'irromp
despietat les hores, ara i adés.

Et vaig sentir esmunyedís, mentre davallaves
fins la terra erma de les vastes solituds,
pregant un murmuri insistent, com una lletania
inacabable de la teva veu insomne.

Era un crit en silenci, un udol estrebat
conreat en una terra estèril per a l'esperança.

No vull que ploris la meva absència
ni em guardis en cap record afligit;
vaig néixer desbridat per morir lliure,
a cremadent.

Mai no vaig ser de ningú.



gypsy