3 Tannkas 3

Un relat de: Lavínia

I
Eres un àngel
caminant per l'asfalt
calent de l'estiu.
Anaves amb texans!
no eres fruit de cap somni.

II

Gairebé sempre
t'adorms en solitud
i vols l'amant.
Somnia i dóna gràcies.
als estels. Ells ja ho saben.

III
Fa anys amb cossos
nus fitàveu estrelles
que després queien.
Si busqueu cor endins,
les podreu trobar encara.

Comentaris

  • Ke estrany...(COMENT)[Ofensiu]
    Josep Clínez | 13-02-2005

    Què es un tanaka d'akests????I kom és ke un tanaka no té res que veure amb l'altre, ni amb l'altre tmpok?????????Bé, són uns poemes estranys, però bonics si més no. Tens molt d'art, Lavínia, i molt talent (ke no talant, kel tink fins a la koronilla), i això és bo.

    Bé, aquí s'acaba el COMENT. A10, wapisima

  • Més que un comentari...[Ofensiu]
    Llibre | 12-01-2005

    un seguit de preguntes:

    1.- Tannkas? Què és això? Com funciona? Per curiositat, m'ho pots explicar en breu, o millor em passes bibliografia.

    2.- Sobre els haikús, n'he sentit parlar molt, però tampoc no sé com funcionen, exactament. Tu ho saps?

    3.- Disculpa el reconeixement implícit de la meva ignorància en les dues primeres preguntes, però la veritat és que jo, això de la poesia, no ho domino gens!

    4.- Aquest poema teu... és un poema o en són tres? Són tres amb un fil conductor? Els tannkas sempre són tres?

    5.- Em sembla que he acabat. Disculpa que no et faci cap comentari aquí, però és que me veig incapaç.

    Salut!

    LLIBRE

  • Dels haikús als tannkas[Ofensiu]

    Tampoc n'havia sentit parlar mai, dels tannkas. És increible el que aprenc en aquesta pàgina!
    I sí, m'ha agradat. No m'he entretingut a comptar síl·labes, però també cal una estructura sil·làbica? Els versos, efectivament, són curts, directes i, en certa manera, contundents.
    Felicitats i gràcies, mestra!

    PD. Bonic dibuix. És una rosa de les dites de bosc o no? Perquè ho semblaria a primer cop d'ull, però com diria la meva àvia es veu molt doble... Aquí a casa tenim un roser que les fa més o menys així; era un roser de bosc (ara no sé quin altre nom tenen) i el vam plantar a la plaça de davant de casa (es una casa de pagés). I suposo que ha estat gràcies a "domesticar-lo" que fa les roses més grosses i plenes de pètals... buf, quin rotllo, és més llarga la PD que comentari. Ho sento.