13 de desembre (Secret)

Ja no tenim un lloc on quedar. Al pati dels gats ara hi ha una casa. És molt gran, amb garatge. Tampoc la platja és com abans, ni la gent que a l'estiu ve a banyar-se. Tot és diferent i penso que sovint deus pensar amb tot això i amb nosaltres, amb la colla, amb la gent que vas deixar. I amb el camí que porta als camps d'oliveres, als bancals per on sorties a córrer abans de sopar.

Cada any ets més distant, però nosaltres pensem molt amb tu. Per alguns, es nota que el teu record és una càrrega. Sobretot, quan els diumenges coincidim tots a la discoteca. Jo no se si allà on vas marxar ets feliç, però jo se que penses que has de tornar.

Segurament no ho saps: ara treballo al forn de la Conxita. A casa diuen que ja tinc feina de per vida. Segur que algun dia entraràs per donar-me una sorpresa. A l'estiu també treballo al bar dels italians. Tot és diferent, ja t'ho he dit, però jo no he canviat. I en Joan tampoc. Jo encara escolto música per adormir-me i en Joan, alguns dissabtes, quan arriba de matinada a casa, encara puja al terrat per veure sortir el sol, tot fumant, assegut al tamboret aquell que es va trobar al barranc. I després arriba la Fina i es troba el manso dormint, però no s'enfada.

Te'n recordes de la guitarra elèctrica? Vam deixar córrer allò del grup. Molts enrenous. Fins i tot m'he tallat els cabells. Ei, no he perdut la cançó que vas escriure.
No sé per què sempre escric això. Perquè et trobo a faltar. I t'estimo molt.