Cercador
11 DE SETEMBRE DE 2011
Un relat de: Materile- Compartir:
11 DE SETEMBRE DE 2011
Ahir, com cada any, i sempre que és necessari, vaig posar la senyera al balcó i vaig pensar que seria una manera de despertar amb una nova il•lusió, una il•lusió renovada any rere any.
Avui, quan m’he despertat, he llegit als diaris que no podíem continuar dins del martiri de l’esclavatge. Catalunya s’havia transformat en una sola veu, en un sol clam: CATALUNYA LLIURE!! M’he fregat els ulls per poder llegir millor la notícia: 11 de setembre de 2011!!! Els nostres polítics i intel•lectuals s’havien unit i havien treballat conjuntament per fer realitat l’alliberament del poble català en una data com avui.
Quatre persones cabdals formaven part d’aquest nou equip que havia estat format per contribuir en aquesta nova gesta històrica, perquè no quedés només en escuma. Les seves cares omplien les planes dels diaris: MÚRIEL CASALS (d’ÒMNIUM), PEP GUARDIOLA (entrenador del Barça), MÒNICA TERRIBAS (directora de TV3) i, MOISÈS BROGGI (cirurgià centenari, gran humanista independentista i clarivident entusiasta), seguits de tota la resta de partits polítics que, per una vegada, s’havien posat d’acord per alliberar la nació catalana del jou d’ESPANYA, en la gesta també hi havien molts espanyols que defensaven Catalunya.
Tots ells, amb la seva força, havien aconseguit travessar voluntats i atreure-les.
Ja estava diposada a sortir al carrer, anar a la manifestació i cridar amb totes les meves forces: CATALUNYA INDEPENDENT!!!! Vaig sortir al balcó per veure les senyeres que voleiaven saludant el nou naixement, però...
TOT HAVIA ESTAT UN SOMNI... POSSIBLE!!!!!!!!!!!
MARIA TERESA GALAN (11 de Setembre de 2011)
Materile
Comentaris
-
Nosaltres[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 25-09-2011
la senyera la tenim sempre al balcó, sols la traíem per rentar-la de tant en tant i la tornem a penjar tot seguit.
Un somni bonic el teu, però que ha voltes em costa creure que mai fem realitat, hi ha massa interessos, dins de Catalunya mateix, perquè sols visca la flama, i controlada pels mateixos que ens enganyen dient-nos que ara no toca, però que ens hi acostem... i qui dies passa, anys empeny.
Però sé que un dia no hi cabrem a la plaça Sant Jaume, serem tants, que a cada poble es celebrarà la festa anual per la nostra independència, i espero veure-ho amb els meus ulls.
Vens a la festa?
Una abraçada.
Ferran -
Comparteixo[Ofensiu]Josoc | 25-09-2011
el teu somni. Jo també poso la senyera al balcó i mantinc l'esperança.
-
molt bé materile[Ofensiu]joandemataro | 21-09-2011 | Valoració: 10
un somni que molts compartim
una abraçada
j.