Cercador


Llista categories

El fossar de les moreres /

Un relat de: mar - montse assens
El fossar de les moreres



Sortí a buscar-lo. Un mal pressentiment se li havia arrelat al cor.
El seu fill petit jeia mort enmig del carrer, sobre les fredes llambordes de la nit, al costat d'una barricada que no l'havia protegit prou bé.

La Rosa agafà el fusell que hi havia sota el cos d'en Josep, i sense saber-ne prou, l'aguantà en posició horitzontal. Carregà l'arma amb un cartutx, tal com havia vist fer tantes vegades i apuntà cap a on eren les tropes borbòniques que assetjaven la ciutat. Va prémer el gallet i a l'instant veié caure mort un soldat.

Per un moment la seva ment es bloquejà intentant reflexionar què havia fet. La cremor al braç d'una bala que li passà fregant, la feu reaccionar.

Carregà altre cop l'arma i disparà de nou.

— Aquesta va pel meu fill gran—cridà — i aquesta altra pel meu fill petit.

Un grup de dones, encoratjades per la força i la valentia de la Rosa, prengueren les armes dels soldats caiguts. Rosegades per la ràbia i la desolació que sentien, gastaren la poca energia que els quedava en una lluita sense quarter. Les seves vides ja poc els importaven, ara que havien vist com l’enemic els manllevava la d’aquells que més estimaven. Perdut per perdut, salvarien la seva dignitat. L’orgull de mares, l’orgull de ser dones.

— Endavant noies! Pels nostres fills i per la nostra Terra!

Així fou com aquell avalot de dones valentes enxamparen desprevinguts als soldats enemics i aconseguiren reduir-los en nombre i mantenir-los a ratlla mentre arribaven els aliats.

En un parell de dies tan sols quedaven tres dones de tot aquell grup.

Ara descansen dins del record en el fossar de les moreres.


"Al fossar de les moreres
no s'hi enterra cap traïdor;
fins perdent nostres banderes
serà l'urna de l'honor."


Montse Assens

Comentaris

Afegir comentari
  • Enhorabona![Ofensiu]
    AssociacioRelataires | 20-09-2014

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Trista història[Ofensiu]
    Materile | 14-09-2014 | Valoració: 10

    Montse, un relat preciós, ple de sentiment i respecte. Una exposició d'uns fet que podien haver estat. Molt ben escrit.

    Materile

  • Un relat...[Ofensiu]
    AVERROIS | 12-09-2014 | Valoració: 10

    ...que m'ha posat trist i a la vegada content per la rauxa que un pot posar per defensar el que és seu. La terra és la terra i aquells i aquets borbons no ho entendranencara que passin els segles. Doncs van voler abarcar molt i no han tingut mai una terra seva de veritat.
    Una abraçada.

l´Autor

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >