"XINO-XANO" SENSE PRESA NI ATURAR-SE

A l'arribar les Vacances d'estiu de l´ escola la Mina d'ençà que va complir nou anys ja sabia que arribava el temps de mirar els estels. Els veïns propers a casa seva tenien un telescopi muntat i amb infinita paciència el senyor Manel ensenyava a la menuda les constel·lacions, la via Làctia, les Plèiades, li explicava els orígens dels forats negres i també li parlava de marees , més el que més li agradava era mirar els estels i ensenyar-li a la Mina fins que la seva dona la Roseta, li deia , per favor Manel per avui ja ni hi ha prou! Llavors tancava el gramòfon on sonava música ,quasi sempre les Gimnopédies de Satie, tenia verdadera passió per la seva música i deia: Fins despresa Mina, havent sopat si tu vols anirem els tres a passejar fins al" Pla de la Llana" "xino-xano", avui hi ha una lluna esplèndida i inclús es veu molt bé la Via Làctia i podem repassar les Constel·lacions.

Avui la Mina ha vist el Concurs i tot ha tornat al seu cap i als seus anys adolescents, anys de mirar també asseguda a una escala amb la senyora Roseta, menjant pa amb xocolata, mirant la posta de sol, sense ser el Petit Príncep, amb la seva historia meravellosament narrada per la dona, a la que la Mina tenia com si fos la seva àvia. A la Roseta li agradava Saint Exupéry , era francesa i transmetia el seu amor a França amb discos de la Vie en Rose de Edit Piaff, en el gramòfon , el disc una mica ratllat, mes l'essència restava impol·luta i el Petit Príncep i altres llibres , la Mina els devorava sense treva ni descans, gaudint molt.

Un dia va preguntar als Vells que volia dir "xino-xano". La Roseta que era més lletraferida que en Manel, va dir. A poc a poc més sense aturar-se. Com "piano-piano" que diuen els italians.

Avui la Mina, que ja no és una adolescent, escriu el relat i al vespre pensa anar a passejar "xino-xano", sola fins al Pla de la Llana, ahir hi havia una bona lluna, espera que el matrimoni es manifesti, ella sempre mira més enllà i anirà "xino-xano" sense presa ni aturador.