Cercador
Volar i ser tan lliure com qui mira el cel.
Un relat de: Aigua pura- Compartir:
La llibertat que suposa mirar fixament el cel. L'abisme interior que suposa baixar la mirada i tornar a la realitat. Ponts que uneixen dues personalitats, dos caràcters, dues formes de veure la vida, diferents maneres, diferents ganes. Records que et fan no oblidar les lliçons apreses amb mestres que no pretenien ser-ho. I jo caminant sobre una corda, concentrant-me per no per perdre l'equilibri i matar-me en l'intent de volar, volar, volar i ser tan lliure com qui mira el cel.
l´Autor
9 Relats
13 Comentaris
9221 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80
Biografia:
Per començar m'agradaria dir que no sóc de Catalunya. Sóc una noia de Toledo de 18 anys que va aprendre català fa un any o així per ELL, que és d'allà.Amb tot això vull dir que he posat molt empeny en el català, a més que m'agrada moltíssim, i m'agradaria que si tinc alguna expressió malament o alguna cosa, que no es tingui en compte. Per un altre lloc, vull que se'm diguin els errors que he pogut cometre, per a poder rectificar.
El català es tracta d'una llengua que ha de fomentar-se i si puc contribuir a això de bona manera, ho faré.
Be, moltes gràcies, de debò i espero que us agradin els meus escrits ^^