Catalunya

Un relat de: Aigua pura

Vaguen els meus pensaments
lliures i aleatoris
entre desitjos i records
que inunden el meu cor.

Alço la vista i observo
un paisatge meravellós,
una brisa apaciguadora
que acaricia tot el meu interior.

Admiro com el sol s'oculta
Jugant a l'amagatall
amb les ombres dels carrers,
amb l'olor a mar que impregna el port.

Amb els núvols dibuixa un solc
de reflexos ataronjats
En contra ponent a les siluetes
Que s'alcen en aquest cel,

En aquesta Catalunya tan estimada...
...Que em dona un sentiment
de llibertat,unic i màgic.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Aigua pura

Aigua pura

9 Relats

13 Comentaris

9222 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Per començar m'agradaria dir que no sóc de Catalunya. Sóc una noia de Toledo de 18 anys que va aprendre català fa un any o així per ELL, que és d'allà.

Amb tot això vull dir que he posat molt empeny en el català, a més que m'agrada moltíssim, i m'agradaria que si tinc alguna expressió malament o alguna cosa, que no es tingui en compte. Per un altre lloc, vull que se'm diguin els errors que he pogut cometre, per a poder rectificar.
El català es tracta d'una llengua que ha de fomentar-se i si puc contribuir a això de bona manera, ho faré.

Be, moltes gràcies, de debò i espero que us agradin els meus escrits ^^