Catalunya, la meva llar

Catalunya, bonica i jovial al mateix cop. Catalunya, amb els seus carrers plens de gent, amunt i avall, i les seves cançons escoltades per tot arreu. Catalunya, lloc de llibertins i romàntics. Catalunya, amb l'olor de la platja, amb la seva reconeguda Barcelona, tan distingida per tota la gent. On ets capaç de fomentar el teu intel·lecte i tota la teva expressivitat. On veus moltes persones dibuixant, cantant...i si segueixes per les Rambles, veuràs tot un carrer ple que termina al mar. Al fons es distingeix l'estàtua de Colon, i el port marítim, tota una explanada que convida a passejar. Si agafes una golondrina, pots veure aquest meravellós lloc des de una altra perspectiva, més innocent i dolça. Aprens a veure amb uns altres ulls la teva casa, tan estimada i respectada. Observes onades de llum que es reflexen en l'aigua del port i sents que sempre podràs anar més enllà del que has cregut.
Si et dirigeix cap a la catedral t'endinsaràs en un món ple de carrerons medievals els quals tenen com a fi arribar davant d'un monument digne d'orgull per als catalans i per qualsevol persona. És com un altre lloc dins del mateix, d'aquesta Barcelona tan màgica. Però si tingués que profunditzar més en totes les parts d'aquesta afable ciutat, la frase més certa seria que es tracta d'un lloc on deuries, tindries i hauries d'estar. Una llar on mai et tancaran les portes, i on sempre trobaràs un amagatall de tranquil·litat.

Catalunya, la meva llar.