Visualització

Dins de la nau espacial el teu cos és lleuger com una ploma. Sents com es relaxen les teves cames, els teus braços, el teu abdomen, el teu pit, el teu rostre.

La manca de gravetat fa que suris i vagis fent tombarelles a l’atzar mentre viatges per l’espai. Inspires profundament. T’apropes a la finestra de la nau i aleshores la veus. És petita i rodona, molt rodona. La Terra llueix majestuosa en mig d’un univers d’estrelles que fan pampallugues. La Via Làctia és magnífica. Espires lentament.

Des del teu cau ingràvid, admires al planeta blau. Inspires profundament. Imagines els oceans immensos i recordes el va i ve de les onades. Incansables i sorolloses van deixant camins d’escuma blanca sobre la sorra bruna de les platges. Espires lentament. Et deixes gronxar pel lleu moviment de la nau que navega cercant l’infinit.

Tornes a mirar per l’ull de bou del coet i ara veus la silueta inconfusible dels cinc continents, la terra ferma. Imagines les serralades de neus perpètues; els rius i els llacs d’aigua cristal·lina; les grans ciutats amb els seus gratacels desafiants; també imagines els deserts de sorres daurades; i els immensos boscos tropicals.

La nau ha entrat a l’espai exterior i no sents cap soroll. La visualització del verd intens dels arbres t’ha relaxat molt. Inspires profundament. Sents com els teus pulmons s’omplen de l’aire net que ens regalen les plantes. Retens l’aire uns segons i deixes que totes les cèl·lules del teu cos s’oxigenin. Ara buides l’aire dels teus pulmons i deixes que el gas carbònic surti a poc a poc. Estàs molt relaxat. Ara ja no tens pensaments. Si tornen, observa’ls i deixa’ls passar.

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Mica en mica el teu cos es retroba amb el moviment. Bellugues els dits dels peus, els de les mans, mous el cap i el tombes suaument cap a la dreta i cap a l’esquerra. Sense pressa, vas tornant a la classe de ioga.