La cornalina

L’emperador caminava d’una banda a l’altra de la tenda de campanya. Els seus generals, drets al voltant de la taula on hi havia escenificada la propera batalla, no gosaven interrompre el seu anar i venir. A fora de la tenda els soldats esperaven inquiets l’ordre per iniciar el combat.
L’emperador estava fora de si. La cornalina havia desaparegut. L’havia comprat a Alexandria durant la campanya d’Egipte. El seu color vermellós, la seva enigmàtica inscripció en àrab i la llegenda que envoltava a la gemma l’havien embruixat. Els xamans li havien explicat que el mineral tenia propietats extraordinàries. La cornalina el protegiria, vetllaria per la seva salut i li donaria molta prosperitat. L’emperador va ordenar als orfebres que incrustessin la pedra a la cadena del seu rellotge de butxaca i a partir d’aquell dia la cornalina l’havia acompanyat en totes les batalles.
Aquell matí de juny, el seu ajudant havia buscat la cornalina per tots els racons de la tenda de campanya. Els soldats encarregats dels cavalls havien enforquillat la palla dels estables una dotzena de vegades. El campament sencer havia estat examinat minuciosament sense que ningú trobés el mineral. Fou un dels generals el que va tenir la idea d’enviar un petit batalló de 10 homes a refer el camí que havien fet el dia abans per buscar la gemma. Les instruccions que va donar als seu homes foren molt clares. Havien d’allunyar-se del campament i buscar una pedra amb una forma i una mida semblant a la cornalina desapareguda. Un cop la trobessin l’havien de tenyir de color vermell. Al soldat que vessés la seva sang per pintar la pedra, li havia promès una condecoració.
Al cap d’un parell d’hores, el destacament va tornar amb la “cornalina”. Des del campament se sentia l’exèrcit prussià cada vegada més a prop. L’emperador, obcecat, en prou feines es va mirar la pedra. Se la va posar dins la jaqueta, just al lloc on solia amagar la seva mà dreta i, embravit, va donar l’ordre al seu exèrcit de marxar cap a Waterloo.