El domini

La calba del governador brilla sota el sol del Carib. L’home que porta un vestit de lli sense cap arruga està a punt de fer el seu discurs. Anguilla, la petita illa envoltada d’esculls de corall, celebra cada primer dilluns d’agost l’emancipació dels esclaus.

Aquest any, el governador està pletòric, content, satisfet. L’illa descoberta per Cristòfol Colom al segle XV, i ocupada durant segles pels britànics, està a punt d’entrar en una nova era.

Fa un dia esplèndid. El blau del mar i del cel es confonen a l’horitzó. La vintena d’habitants de l’illa estan aplegats a la badia de Shoal. Homes, dones i criatures esperen amb impaciència les paraules del seu comanador.

El governador s’eixuga la suor del front amb un mocador, també de lli, i comença el seu parlament. Els anguillans l’escolten amb molta atenció i se’n fan creus del que el seu governador els està explicant.

Pot ser que ja no s’hagin d’angoixar pels ciclons tropicals que en un tres i no res ho arrasen tot? Pot ser que ja no hagin de patir per la destrucció dels seus camps de cotó, per l’enfonsament de les seves barques de pesca, per la mort dels seus ramats i per la fugida massiva dels turistes?

“Si el nostre governador ho diu, deu ser veritat” es diuen els uns als altres. El que no acaben d’entendre els anguillans és què té a veure la intel·ligència artificial amb la seva illa i perquè les lletres AI del seu domini d’internet els faran tan rics.