Vilafreser

VILAFRESER



Venint des de Girona, agafeu la N-II en direcció nord. Al cap d'un quart d'hora trobareu un trencant a l'esquerra. La visió del poble de Vilafreser se'ns ofereix des de la carretera com una postal. El poble està situat dalt d'un turó però des de la carretera, que queda en un pla superior, la vista se'n va cap al campanar de l'església . Al fons, però les muntanyes del Pirineu, nevat a l'hivern i la silueta gràcil de Rocacorba i els camps i boscos distribuïts alternativament emmarquen una fotografia per recordar.
Un cop al poble baixeu del cotxe. Us suggereixo un passeig fins al veïnat de Perles. D'entrada, us rebrà un fort pendent. Mireu cap a la dreta. Mireu cap a l'esquerra. El paisatge us començarà a captivar. Els camps, inclinats reben el vent amb onades sobre el blat plantat. Quan arribeu a baix una filera d'arbres de ribera flanqueja un petit rierol. Se sent la fressa de les seves fulles empeses per la tramuntana. A mesura que us en allunyeu arribarà a ésser una remor amb un efecte clarament relaxant. La carretera gira cap a l'esquerra i entra en un bosquet. Se sent de tant en tant la presència del cucut amb el seu crit característic, ocells de tota mena fan cantarella i es posa a refilar una cardina, o un rossinyol, tant se val. De sobte us en adoneu de que no existeix el silenci absolut, però de ben segur que hi ha sons més agradables que d'altres. El lladruc d'un gos llunyà us ho corrobora.
Al cap de poca estona el bosc s'acaba sobtadament . La carretera sense ni adonar-vos-en ha quedat encimbellada. Gira cap a la dreta i s'ofereix davant vostre un paisatge impressionant. Un camp enorme, inclinat, us trasllada a experiències de joia infantil. Les orenetes, frenètiques, posen un toc fugisser a la innegable sensació de serenor. Una figuera ufanosa es retalla contra un cel desitjós de blavor. El Pla de l'Estany, aquest racó de comarca menys conegut es despulla davant vostre en tot el seu esplendor i obriu la boca en un acte reflex. Els camps, els boscos s'alternen d'una manera gairebé estudiada, perfecta. Per si fos poc, les muntanyes al fons posen la cirereta al pastís de tanta bellesa.
Baixant fins al veïnat, veureu una petita ermita amb un absis encisador i una creu al damunt, convertida en casa particular. Passeu per davant d'un pagès amb una dalla a les mans que us saluda. El gos encadenat us lladra amb incertes intencions. De cop sentiu un ferum familiar. Mireu per una finestra i quan els ulls comencen a acostumar-se a la foscor veieu les responsables d'aquella fetor: És una establia amb vaques. Les orenetes entren i surten folles d'un imparable frenesí.
Torneu un altre cop a dalt. Pareu-vos un moment. Les sensacions s'encavalquen. Els sentits no donen abast. Bloquejats per aquesta cataracta d'harmonia, no patiu. Quedeu-vos una estona. Apagueu el mòbil. Que ningú gosi destorbar aquest moment. Oblideu-vos del rellotge. Total, avui, en aquest lloc, el temps no existeix.