Vida

Un relat de: Guineueta

Parla'n,
no en parlis.
Parla'n si vols,
si pots,
quan puguis,
com puguis.
Treu ta força,
la força de dona,
la força de mare.
Lluita
Lluita!
Lluita!!
Treu el dolor.
No t'ho guardis.
Deixa caure la llàgrima.
No et deixis.
No et cansis.
El temps cura,
deixa l'amargura
desclavar-se a poc a poc.

T'estim, vida, sóc aquí.

Comentaris

  • Gràcies onatge,[Ofensiu]
    Guineueta | 17-01-2011

    pel teu comentari. Per sort, i encara que no ho sembli, el temps ajuda a asserenar-nos. Algunes ferides no es curen mai del tot, però potser tampoc cal. Tot ens ensenya, de tot aprenem, fins i tot del que ens dol.

  • De vegades...[Ofensiu]
    onatge | 17-01-2011 | Valoració: 10

    De vegades la vida ens treu la vida... Amb el temps el dolor s'adorm, però la ferida queda... Les llàgrimes l'entendreixen més del compte. Però el temps passa. També passem nosaltres. Tot és passatger...


    Des del far, salut.
    onatge

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.