Paraules

Un relat de: Guineueta

M'imagino les paraules esverades dins el cap,
patint el captiveri d'un ésser apocat,
lluitant per respirar aires de llibertat,
intentant escapolir-se, sortir de l'embaràs.

I quan les vols arrabassar, es claven com agulles
i tens ganes d'oblidar, qual el vent se'n dur les fulles.
Però saps que és necessari guanyar aquesta batalla,
les paraules ballen boges sinó travessen la muralla.
I l'esforç val la pena, mal si hi deixes l'espinada,
per tu, per jo ... per qui et torna la mirada.

Atura't, escolta'm, que els vocables s'alineen.
Però just a la sortida n'hi ha que van enrere.
I els pocs que han arribat tremolen i quequegen.
La batalla s'ha acabat, però no pas la meva guerra.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12797 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.