Conhort

Un relat de: Guineueta

Mireu la nina que camina
pels camins empedreïts,
amb el cap mirant enterra
i el seu pas sempre encongit.
No rep consol del dia
i la nit ja és passada,
la rutina de la vida
li pren cada alenada.
I es despert a mitjanit
esperant una abraçada,
ha tingut un malson
i la nina està espantada.
Es dorm i no s'immuta
i al matí, ni una besada.
¿Què li he fet,
que no em torna la mirada?

Va creixent i se n'adona
que no hi ha delicte ni pecat,
però la vida mentrestant
li ha deixat una petjada.
I vol cridar ben fort,
necessita una estirada.
I les paraules no li surten,
ella no n'està avesada.
I quan sembla preparada,
ja ben gran i conhortada,
l'aprensió no l'abandona,
no li pot donar passada.
I no sap pregar perdó,
ni tampoc donar les gràcies.
Tot són aprenentatges
que s'atenyen amb la pràctica.
Ella és forta, i aprenent,
i s'aixeca amb esperança,
i agafa del present
el goig i l'alegrança
de les coses quotidianes.

Comentaris

  • gràcies a tu ...[Ofensiu]
    joandemataro | 13-07-2010

    ja ho saps... seguim en contacte.
    joande

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Guineueta | 13-07-2010

    Joan pel comentari i per la teva abraçada. Ha arribat amb molta força. Te n'envio un altre, amb el mateix entusiasme.

  • un conhort...[Ofensiu]
    joandemataro | 12-07-2010 | Valoració: 10

    amb força que acaba reconfortant en acabar amb un clam d'esperança...
    m'ha agradat...
    una abraçada ben llarga pq arribi a ses illes
    joande

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12783 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.