Llibertat

Un relat de: Guineueta

L'ànima...
essència de l'ésser, essència de vida
vigor, força, quina il·lusió!
Una quimera, si està adormida.
Més quan es despert i cobra existència,
t'omple de goig i d'esplendor
i no hi ha ombres ni foscor
que t'embrutin la vivència.
És ben ver, és ben segur,
la llibertat pertany a un mateix.
A un mateix pertany el destí.
El destí de viure empresonat,
o de no ser mai esclavitzat,
i de crear i triar lligams
que t'ajuden i et permeten
omplir-te d'alegria.
No sempre és evident, no és tan senzill...
I així i tot, ningú em pot dir
que no sóc lliure de pensaments,
emocions i sentiments,
que em fan reviure i compartir
la felicitat amb tots els meus.

Comentaris

  • Una llibertat ben entesa[Ofensiu]
    jos monts | 17-07-2010

    Vull mostrar el meu rostre sense màscares, per sentir l'esperit lliure, cap condició imposada ens ha de fer baixar el cap, tindre llibertat i poder ser un mateix fugint d'imposicions, que poden fer enterbolir la ment i el nostre camí.

  • com m'agrada...[Ofensiu]
    joandemataro | 14-07-2010 | Valoració: 10

    veure que estàs ben inspirada aquests dies... i quina força desprèn la llibertat que descrius...

    una abraçadota ben refrigerada
    joande

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.