Mirades

Un relat de: Guineueta

La mirada és un mirall,
el mirall del propi ésser.
Mirada tendra, generosa i indulgent,
mirada afable, còmplice i complaent.
Mirada tosca, grollera i usurpant,
mirada furtiva, xafardera i malpensant.
Mirada trista i angoixada.
Mirada contenta i animada.
Tantes mirades... com persones hi ha.

Quant de poder té una mirada!
Dóna força i te la lleva.
Però és tan cert com vertader,
que només fa mal qui te'n pot fer.

Una mirada dóna les gràcies,
una mirada demana perdó,
una mirada demostra l'afecte,
si hi ha confiança i comprensió.

Mira, observa i sigues reservat.
Mira de veres, mira amb valentia,
sense menyspreu o dolentia.
Mira sempre la realitat.
No miris mai per mirar.

I si realment els ulls vols obrir,
sempre present has de tenir
que no deixen d'observar
les mirades tafaneres.

Comentaris

  • Ai, les mirades![Ofensiu]
    rnbonet | 22-07-2010

    De tots colors, de totes mides... Amb tota la perspicàcia i els moments que ens contes... de mirar . I de mirades!
    Salut i rebolica!

  • bona descripció...[Ofensiu]
    joandemataro | 20-07-2010 | Valoració: 10

    del llenguatge de la mirada...guineueta!
    La mirada a vegades , fins i tot , pot esdevenir poesia, com ha estat el teu cas...
    una abraçadota des de mataró
    joande

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12789 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.