Què és la felicitat?

Un relat de: Guineueta

La felicitat és un sentiment ambigu i relatiu però
no consisteix en petits instants impredictibles.
És un estat únic, global, vertader, i encara que no ho sembli, perfectament descriptible.
És ser conscient i acceptar les limitacions.
És saber mirar per damunt dels propis complexes.
És sentir-se útil i ajudar.
És donar sense esperar.
És oblidar-te dels rancors i dels mals records.
És construir bons records damunt el que no s'oblida.
És veure els colors per damunt del blanc i el negre.
És ser capaç de veure la realitat i transformar-la,
o adaptar-la, o millor, adaptar-s'hi.
És agafar aquesta realitat pel caire que no crema, o pel que crema menys.
És saber el que vols ser i fer i esforçar-t'hi.
És sentir que pots fer el que vols fer.
És sentir-te segur.
Les inseguretats et debiliten, t'alenteixen, et consumeixen.
Sentir-se culpable és un sentiment immadur.
Culpar els altres dels propis problemes o errors és estúpid.
Quan et sents segur i, per tant, lliure, no hi ha lloc per les culpes. Les culpes s'afronten i superen no caient amb la mateixa pedra.
Un sap el que vol, el que és possible i el que no té cabuda,
i això no fa que hom deixi de somiar , i de viure, i de sentir, i d'escoltar, i de volar, i de riure, i d'estimar, i de ser feliç.
Ser feliç és conformar-te amb el que tens,
agrair-ho, gaudir-ho i compartir-ho.
Ser feliç és creure en el present, en l'amor, en l'amistat...
Ser feliç és creure,
sobretot i per damunt de tot,
en un mateix.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Guineueta

Guineueta

15 Relats

22 Comentaris

12798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
És difícil dir-vos qui sóc jo, quan un mateix s'està descobrint i cerca el camí que millor s'adapta al seu jo. No sóc escriptora, no sóc poeta, ni ho pretenc. Tan sols puc dir que les paraules m'enrevolten, bullen i em cremen i, de tant en tant, s'alineen i troben la sortida. Jo no faig poesia, la poesia em fa a mi.