Cercador
Versos nascuts de la vesprada
Un relat de: joandemataro- Compartir:
dia rere dia, implorant perdó
des del penediment més fondo i sincer;
nascut de la solitud que m’espanta en la fosca
aprofitant la teva absència.
I si m’allargues la mà
caminarem nit endins
en cerca d’aquell estel
que ens va il.luminar el primer bes.
- Lacrat amb l’escut del amors Reials-
Guspira d’aquesta entrega mútua
que ja hem fet nostra.
I amb la pell bregada,
dels qui saben sofrir,
guardarem el goig en les nostres mirades,
testimonis confidents
de dos cors que es van fonent,
indefugiblement,
en l’escalf viu dels batecs.
I així, aquests versos,
nascuts de la difusa vesprada,
impregnats de ses darreres clarors,
esdevindran senda d’un nou retrobament:
on l’oblit,
per als qui no volem renegar del record,
no hi tindrà cabuda.
I tornaré al teu costat,
dia rere dia…
Comentaris
-
Tornar,[Ofensiu]free sound | 07-05-2011 | Valoració: 10
lluitar, recordar, expressar...
sentiments que flueixen del teu estimar.
Decidir, respectar...
boniques paraules per viure i parlar.
Gràcies per tot.
I molta sort amb els nous projectes!!!
Una abraçada de matinada amb rosada. -
Refer[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 07-05-2011 | Valoració: 10
Refer la vida, refer el sentiment ferit, retrobar-se. Un desig molt humà, a vegades difícil d'aconseguir, però que amb aquesta sinceritat emocional té una porta més oberta. Gran emotivitat literària que encomanen al lector per a deixar-se endur i escoltar la seva pròpia pell de gallina. Un plaer enorme llegir-te de nou. Una abraçada Joan.
Aleix
-
Bell poema[Ofensiu]joanalvol | 06-05-2011 | Valoració: 10
Traspua sinceritat de la bona. Sembla talment escrit entre els replecs de la sensibilitat que ens duu al perdó. Crec que el món aniria millor si aprenguéssim a perdonar-nos nosaltres mateixos.
Una abraçada, Joan
Joanalvol -
Un poema[Ofensiu]Josep Ventura | 04-05-2011 | Valoració: 10
excel•lent, amb uns mots i sentiments que surten de dins el cor, m’encanta
abraçades
Josep
per cert, meravellosa primavera ,aniré visitant el bloc
-
no m'estranya...[Ofensiu]teresa serramia | 04-05-2011
que no dormis prou bé, alguns dies, Ets massa bona persona...Sigues un poc, molt més "dolent". No em facis pas cas quan em queixo i reclamo quee m comentin...estic passsant una adolescència un poc retardada..., je, je..
Tal com deus saber, el dimoni sap més per vell que per dimoni..Ai´xí et puc dir: torna't un poc més melèvol..i veuràs com dorms com un tronc...(els tronc s es veu que dormen.., és clar, perquè no es prenen en serio res...)
Així doncs, que no sàpiga jo que et prens en serio gaire coses...
En fi, si no vols dormir bé, també hi tens dret...Bona nit....
Ah, el poema molt dolç, molt d'enamorat...però...massa ens serio (que sigui l'última vegada.., és broma, és clar!!) -
Una poesia...[Ofensiu]AVERROIS | 03-05-2011 | Valoració: 10
...dolça, tendra i calida. Molt més que desitj sexual, l'amor és compenetració, un complement que fa que un ser pugi estar al costat d'un altra sense dir res, tan sols asseguts i agafats de la mà escoltant el remor de les onades.
Una abraçada.
Valoració mitja: 10
