vas marxant

Cadascú en la vida diuen que té el seu però quan algu a qui apreciem marxa del nostre costat i no tenim eines per retenir-lo (no es la nostra tasca) ens entristim però segú que algu es creuarà en el camí i trobarem un ser amb qui compartir allò que creiem que només formava part de aquest/a que havia marxat.
Entenc bé aquest poema perquè m'ha passat no fa gaire i sincerament fot veure com la persona en qui havíem dipositat molts sentiments comença a distanciar-se però bé, llei de vida malgrat costi d'entendre.

Un petó, cuida't

-.-NaTaShA-.-

"Un viatge de mil milles es comença fent el primer pas".

Els adéus ho tenen. Són viatges que són difícils de començar. M'encanta com ho dius!

Pel Sol que no marxarà, puig s'amagui durant la nit rere l'estimada lluna.

Un petó d'encant!

Mai ens agrada que algú marxi del nostre costat, però cada persona ha de seguir el seu camí. Hem d'aprendre a deixar marxar, per molt que ens costi. I que podem fer? doncs recordar els bons moment amb un somriure i desitjar ser feliços (que fàcil és dir-ho!).
una abraçada,
Jordi.