Vaig treure el nas per la finestra just quan un avió comercial de la companyia Iberia es va estavellar en l`aire

Perqué em fa sentir home,
perquè em fa bullir la sang,
perquè llavors la pluja i
la tempesta clamen el meu nom,
perquè cavalco lliure, perquè
vaig abandonar la ciutat,
perquè toco el cel,
acarono els núvols, volo, volo...
perquè trenco amb els meus
punys les ones del mar,
perquè complau a la meva llibertat,
al meu pit., el meu cor m`ho demana
i canto i crido més enllà del nord,
més enllà de les muntanyes,
a les pàl•lides planúries i
als ombrívols boscos.
Perquè vull alçar l`espada
rebel•lat entre el rajos del sol
entre els rajos de la veritat.

Alço el cap pensarós, rere la paret la tv. Inapel·lable una condemna, tot el dia bufant. El meu quarto desordenat, capgirat. Fumo senes remei. El pakistaní ens fa preus especials al bar, però ja he baixat fa una estona.
Crec que buscant una mica més trobaré el pis que necessito, mes aviat petit, per a mi sol. Diuen que els preus baixen a Barcelona, ja n`era hora Quina tarda més fabulosa, plena de rajos de sol en totes les direccions bullint com una conxorxa. ¿Trauré per fi la bicicleta?

La velocitat de les granotes. La fotografia a la vora del castell que crida arreu ple de llum, amb les seves pedres inabastables, alçant-se solemne, entestat. Ha esclatat la bombeta del passadís i l`ombra ara vesteix de tristesa i llanguiment els racons de l`apartament.
La granota; els ulls de la granota testimonien una història interminable plena de saquejos, conquestes, invasions, ràtzies... tota la felicitat, els guanys i el profit de la mina d`or , tot s`ho mereixen aquell grup de marginats que descalços demanen feina a la porta de l`ajuntament; si tenen un color més viu que nosaltres a la pell serà per la senzilla raó de que hauran viscut sota el sol experiències més embriagadores que les nostres.

Vaig treure el nas per la finestra just quan un avió comercial de la companyia Iberia es va estavellar en l`aire. El passatge, tots al complet, fins al darrer viatger proveïts de paracaigudes queien com ballarines flotant, surant en l`aire, amb els seus magnífics salvavides desplegats: descendien harmoniosament cantant nadales i amb un llibre sota el braç que es titolava: la resurrecció just ha començat, déu és gran. En realitat es tractava d`un numeret publicitari d`una nova congregació religiosa alternativa que usava tota mena de tàctiques i trucs per fer prosèlits i seguidors.