què van ser les meves mans

Un relat de: crusoe
Potser gosa algú
jutjar les meves mans
...Professors, m`hi
feien mal les mans,
era un dolor animal...
Quin és el meu mal
de no haver mai
trobat cap solució
ni podré....
ni la té...
què van ser les meves mans
ni als professors ni
... als meus pares?
quan visitava el metge
era un gos alçant la pota,
i les amagava sota el cul
a la filmoteca.
Com patia llavors
m´hi queien al terra
les càmeres de retratar
la botella de cervesa
signava amb els meus
dígits amb tinta xinesa
els papers de l’examen
de geometria lineal,
quan era al llit amb
alguna amant m`hi preguntava
potser ella se n`adonarà...



Quin és el meu dolor
de saber-me sol,
potser m`allibera
travessar la nit
agosarat i temerari
i creuar-me amb les fosques
ombres de la delinqüència
desesperada i donar orgullós
amb consciència la meva vida
amb els ulls clucs el pit
la resistència a la mort.
Fóra una alliberació
potser tallar-me-les
davant dels gossos
davant del judici.
Per a què llavors
defensar cap mèrit
doctors no sé mai
com posar els dits
és el meu dolor.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer