La secta 002

351
Era tal el dolor, el neguit, era tal la desesperació, mossegava el matalàs i vaig arribar, amb les extremitats lligades amb les corretges, a empassar-me entre les dents (al llit de contenció) petits bocins d`escuma fastigosa.
Atorgar el perdó seria neci sense tractar abans d`investigar aquells fenòmens al•lucinants o sinó quina necessitat hi havia de procurar aquell patiment, com collons o què pot produir tal sofrença, aquella tortura devastadora...
De quina manera esclatà al carrer una llum com sinistra, grisa, que vaig pensar que m`havia cegat de per vida o va ser el meu bateig com home de glaç, aquells homes fornits com un grup d`operacions especials, insuperables, m`hi van convidar a apropar-me com si em volguessin adoptar, jo vaig fer-me el fort, com si encara conservés les forces, després em vaig penedir.
Aquella companyia d`homes cepats vestits amb un blau oficial com un cos especial però no del tot terrenal i pertanyent al món real i, com un esquadró mig surreal, més enllà de la realitat terrenal amb els seus cossos corpulents com sortint d un núvol de fum o de la boira.
Caminava devorant la nit i els paisatges s´hi alternaven com en un muntatge de cine a la filmoteca, no donava crèdit a lo que veien els meus ulls i vaig començar a clavar puntades rabioses amb la punta del peu (duia botes de caminar) a una farola com volent espolsar-me del damunt el que creia tot una quimera del pensament degut al cansament i l´alimentació precària.
Crec que l’únic pensament que vaig meditar seriosament i interessant és que conscient de què jo era un pacient amb esquizofrènia, el que notava especialment eren com petites reaccions i operacions rares en els meus ulls, sempre creient que m`havia quedat cec irreversiblement; quan vaig patir aquestes sensacions per primer cop i vaig anar a raure al psiquiàtric municipal lo primer que vaig comprovar amb cert neguit van ser els meus ulls, a penes podia distingir l`iris de les pupil•les, però sense necessitat de cap tractament els ulls es van anar sanejant i curant sols en unes setmanes. Normalment duc ulleres, sóc miop.
Les lleis de la secta i els seus principis són com enunciats breus, a cops simples i fins i tot , per què no, ximples... a cops ve una sensació com si algú hagués anat gravant aquests missatges en lo més tendre del teu cervell mentre dormies anys enrere... de nens? No ho sé.
Els colors de les coses són cabdals (?), n´hi ha raonaments i conclusions i alertes segons quins colors apareguin o intervinguin, algunes deduccions són inqüestionables. Crec que poden controlar les emissions de tv sols analitzant els colors que se succeeixen en les emissions alhora dels diferents canals...
El color blanc, “blanco” en castellà és fonamental, matriu i com motlle em sembla, però tot són deduccions, mai ningú no en van parlar de tals efectes, raonaments, pensaments?