L`ombra de la llibertat.

Viatge curt-circuït
llisquen estrelles i
guspiregen com espires
i seré feliç...
des de la solitud
quin rampell
als intestins
al clatell, me`n vaig
a l`Andalusia de colors
de la tardor granadina
a cantar sóc vent
revoltat, alliberat, plorant
amb les cintes del camarón
sols m`ha dit un semblant
de la veritat en Joaquim
d`Artigues, us mataria a tots
tranquil•lament amb l`aerosol
per interceptar mosques
per fulminar propietaris
d`audis i pipes de girasol
quina meravella el tren
ja se n`allunya veloç
deixant la tortura, la por,
la faixa ben vista, la dosis
corrrecta, el comportament
compensat, el dol justificat.
L`ombra de la llibertat.