Aplaca´m “Dulce ” ... !

Un relat de: crusoe
Sadolla´m...

calma aquest orat ,

foll innocent,

aquest maníac inflamat que

amb les mans matusseres

cerca tentinejant i cec

el tacte de la seda,

la carícia lleugera,

que com una fada

redimirà prompte

el seu esperit collat

Aplaca´m “Dulce ” ...

En els teus braços

en la teva boca generosa

en els teus llavis

en La Glòria del Senyor...

Abraça´m ! Custòdia

aquest bord delerós

aquesta joguina sense rumb

el meu plor deslligat

la meva infància

la meva angúnia

la meva rauxa

la meva ràbia

la meva saba

la meva pena

el meu alè alcoholitzat

el meu pit clivellat

el meu dolor

...els teus gemecs llogats.

A la teva joventut

al teu cos primaveral

a la teva bellesa

al teu si precís

a la teva hospitalitat

a la teva honrada boca

al teu color privilegiat

en els teus cabells ondulant

al tacte infinit de la teva ma

quan s`apropa el meu crit

esvalotat, alliberador

quan volen fugir

els meus àngels engabiats

quan m´hi trencaré

en mil bocins tremolant en

el teu esperit en

el teu somriure acomplert

quan cavalcant ja prop de

l`esclat del colors abans de

completar la corba vital

entre els núvols de cotó

humits de rosada.

A la mullena glaçada

abans de recórrer l’el·lipse

recoberta de saliva i llàgrimes

voltant els astres incandescents

lliscant pel teu cos saborós per

la teva deliciosa pell negra

quan esclatarà el meu pit i

redimiré a la fuita, veloços

els meus esclaus juganers,

la col·lecció de desitjos que

covava amatents i vessaré

en el teu hostatge esplèndid

el meu ésser...

trencat, romput,

escampat, bolcat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer