El seu propi cos, el seu metabolisme, era el principi rector.

Un relat de: crusoe
L`ull va rompre el passos. Com l´ull d´un bou.
Va ser necessari trencar-li un os de la mà, el terra havia glaçat.
Un ull de gelatina, gros, formidable, com una pilota de pim-pom.
El dit va cruixir esgarrifós fins rompre´s definitivament.
L´home udolava.
Amb certa angúnia abandonàrem les bicicletes, degut al glaç.
La tardor s´esllanguia donant les darreres llambregades i fuetades.
Aquell home ens mirava aterrit, crec que estava pregant per dins.
No va servir-li de molt.
L´ull va viciar el camí, va pervertir el pensament, ens mataríem entre nosaltres.
La condemna era inapel•lable, la mort segura.
El llac glaçat amagava dessota cadàvers de princeses pubescents i
una fauna microscòpia de pàl.lides bactèries inopinades.
Un home s`ha llevat els ulls en plena celebració de la missa.
Al mig del matí va caure abatut per un tret, un únic tret que segà la seva vida.
Un Tret que donaria lloc a la petita revolta de les granotes.
De fet aquell dictador governava el país mai ningú s´ho hagués imaginat.
El seu propi cos, el seu metabolisme, era el principi rector.
Havien fins que calcular la quantitat d`orina i el volum de les deposicions.
El dèspota, el petit faraó o César servava una vida monacal.
Res no podia destorbar la seva digestió que esdevenia cabdal.
Els metges el voltaven i prenien notes fervents sobre la seva salud.
El legislador, va caure mort...... el "cabdill" finalment va ser derrocat.
Trencant un mica de glaç, va treure el seu cap harmoniosament
La primera de les princeses, darrera seu sortiren tota la resta.
¡El César és mort! ...cridaven, espolsant-se l´aigua

Comentaris

  • Onofre | 05-10-2011 | Valoració: 10

    No paris, que això és com la bicicleta, si pares caus.