Cercador
Vagín (cops de collons de campanes)
Un relat de: Capdelin- Compartir:
Llegim "vagín".
Com que no ens podem imaginar
vagín, investiguem.
( Cal aparentar cultura )
Un cop informats
fem córrer la veu.
Tothom parla de vagín.
El fem gran, l'adorem
i amb mans humides
de poeta, el fem rimar
sigui com sigui,
potser amb... crim?
Ara ja podem protestar
contra vagín.
Sota el mantell de porpra
de geni
que ens enlluernava,
ara hi veiem la seva gepa
de trampes.
Després d'esmorzar, muts,
llegim els efectes nocius
de vagín.
Ens mosseguem les ungles
i exculpem els nostres mals
dient:
- Veus, per culpa de vagín.
Però existeixen, segons llegim,
coses pitjors que vagín.
Ràpidament protestem
contra coses pitjors.
La nostra protesta
topa contra façanes
de goma.
La nostra impotència
ens fa posar música
i escriure cançons
amb guitarra
sense poder.
El poder és a fora,
intentant fer-nos
súbdits ideals i doblegar-nos
amb els cops de collons
de les seves campanes.
Vagín, vagín...
( En el fons,
ningú sap què és "vagín". )
Comentaris
-
Molt bó...[Ofensiu]AVERROIS | 14-05-2006 | Valoració: 10
... el mateix passa amb "la canción del verano" o amb el regitzell de famosets que cirdulen per la caixa tonta. Hauríem d'aconseguir fer com una frase que alguna vegada havia sentit a ma mare. "Per aqui em entre per aqui em surt i per allà amb fa tururut" Una abraçada.
-
irònic...[Ofensiu]Puça | 14-05-2006 | Valoració: 10
punxant, divertit...
un reflex del que fan les paraules, les idees i la ignorància.
Per cert...
vagin-
Forma prefixada del mot llatí vagina, que significa 'vagina'. Ex: vaginectomia.
Però de Vagín, res de res... ;P.
(just joking...)
Petons
PD: estic meditant fer un poema amb una frase del teu últim comentari, em va deixar encisada... Evidentment si arriba a ser poema, estarà clarament dedicat a tu.
l´Autor
987 Relats
4380 Comentaris
1307085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78
Biografia:
Si aconseguimentendre'ns sense estar
del tot d'acord,
si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,
si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,
si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,
després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )