Cercador
Vagarós faig via
Un relat de: Alkaios- Compartir:
Vagarós faig via, presoner del clos de tes ninetes,
somio valls i deus que una seda com boira t'oculta
quan sóc a prop ets lluny i quan m'allunyo tu t'acostes
i fins a ulls clucs per tot arreu veig la teva figura:
m'has imprès un negatiu perpetu a la retina
i ets on sóc, car ets l'u i l'infinit, l'univers i l'àtom,
per mi ho ets tot i, tanmateix, no ets res, com jo mateix:
t'evoco i prenc el camí de l'anhel i la fretura.
Comentaris
-
Bellíssim...[Ofensiu]Ze Pequeño | 10-08-2006 | Valoració: 9
De debó, bellíssim. Has escollit unes paraules adients, creant una atmosfera amorosa i sensual.
Només una coseta, si m'ho permets. Crec que potser els versos segon, tercer i quart precisen d'alguna coma ¡, ja que esdevenen massa llargs i el lector s'ofega.
Però tret d'això, que només és una opinió subjectiva, la resta del poema és excel·lent. T'animo a segui escrivint.
Abraçadota.
Salz.
P.S. Adso..... de "El nom de la Rosa"? M'encanta...
l´Autor
11 Relats
11 Comentaris
13389 Lectures
Valoració de l'autor: 8.33
Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.Un lema? Aquests versos de Catul:
Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.