... perquè ja te l'havia comentat al racó, però no em puc estar de tornar-hi! XD
És un relat boníssim, escrit amb estil i amb un domini de la llengua molt bo, tens traça a enllaçar les frases de manera que no resulti una lectura pesada. Felicitats!
Amb una segona lectura he canviat d'opinió, trobo que, si bé et podies allargar una mica més per mantenir la intriga, com pensava abans, potser no hauria millorat la història, ja que el ritme narratiu hauria canviat massa bruscament... en fi, que si t'estàs llegint Dostoievski, com és el meu cas, ve de gust una història curta i concisa, que digui molt amb poques paraules.
T'animo a continuar escrivint.

Jo també penso que hauria pogut ser una mica més llarg i que hauries pogut desenvolupar més alguns episodis... de tota manera està molt bé i demostra que tens força imaginació, felicitats!

Ligeia, és llatí. És una frase que deia l'emperador Calígula i vol dir "que m'odiïn mentre em temin".
Per cert, què és l'idhunita?