Cercador
Nocturn del cor al mar
Un relat de: Alkaios- Compartir:
Solcant les onades de fred basalt,
empès pel batec d'ales de la fosca,
germà de la lluna,
fill de l'escuma,
un veler blanc.
La lluna, pel cel, la barca, pel mar,
l'una caça estels i l'altra, foscúries;
de l'aigua les dues
-dues llums nues-
fan un mirall.
A mig camí del cel i de l'onada,
una flor més negra que la nit:
un aspre cor
curull de mort
i fel amarga.
Guarda però un racó d'amor secret
i és per l'astre de la fosca i melangia:
n'ama el reflex
quan li fa l'ullet
al ritme del vent.
La reina de la nit, fugint del dia,
corre vers ponent i el veler l'estalona;
qui podia dir
que un cor tan mesquí
tanmateix estima!
Es deturen ambdós sobre les aigües
i es fiten l'un a l'altre, melancòlics,
llum i claror,
odi i amor
ansien besar-se.
La lluna es reclou rere les muntanyes,
ja no se'n veu el reflex sobre el mar,
s'esfulla una rosa
i el mar en bressola
els tristos fantasmes.
l´Autor
11 Relats
11 Comentaris
13382 Lectures
Valoració de l'autor: 8.33
Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.Un lema? Aquests versos de Catul:
Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.