Cercador
Més que una metàfora
Un relat de: Alkaios- Compartir:
Sulamita!
Els teus ulls no són coloms,
són els teus ulls!
Ni els teus pits són cries de gasela.
No és la teva boca un doll de mel,
ni una estàtua el cos,
ni una rosa el sexe!
Ni or, ni eben ni atzabeja!
Els teus cabells, un metall fred?
Una fusta seca, una pedra esquerpa?
El teu cos no és un tros de marbre,
¿és que t'he de comparar
amb una estàtua sense braços?
No faré cas del que em diguin els poetes
- ¿qui d'entre ells t'ha estimat mai? -,
t'estimo pel que ets i no pel que series,
per això estimo els teus ulls,
els teus pits, la teva boca,
la teva ment, el teu caràcter,
el teu cos, la teva forma,
els teus cabells i les cames,
amb les cuixes que duen al sexe...
i cap metàfora m'ho farà estimar més.
l´Autor
11 Relats
11 Comentaris
13365 Lectures
Valoració de l'autor: 8.33
Biografia:
Tinc 17 anys. No sé perquè escric, igual que no sé perquè visc ni perquè estimo ni perquè respiro, ni perquè no acabo amb aquest "estat de no-suïcidi" que segons Cioran és la vida. I és que, si tot es pogués explicar, viure perdria tota la seva gràcia i meravellosa absurditat.Un lema? Aquests versos de Catul:
Odi et amo. quare id faciam, fortasse requiris.
nescio, sed fieri sentio et excrucior.
Odio i estimo. Com puc fer-ho, potser demanes.
No ho sé, però sento que em passa i em torturo.