UNA UNTADA DE MOSTASSA

Un relat de: kefas
"Escolta, això està molt bé, però, què vols dir ?" No el veia, el tenia al darrera, la seva autoritat no permetia altra cosa, però era clar que el comentari anava dirigit a ell. Va notar que l'envaïa un polsim de desolació, com podia ser que li digués allò? La veritat soc jo, pensà, i segur que totes les paraules que dic encaixen perfectament en l’escultura verbal de les frases i lis donen el sentit necessari. Justament ara que després de tant de temps he decidit fer-me oir i acabo d’explicar-li què penso dir.

Es va notar estrany. Segur que hi havia alguna cosa que no rutllava. Perquè sentia que tenia necessitat de que l’entenguessin ? A ell, que mai necessitava res, que no tenia ni una engruna de vanitat, ni, per descomptat, de supèrbia, li deien que les seves paraules podien ser mal acollides ? Si no ho entenia en Gabriel, no ho entendria ningú !

Em sento sol, va pensar mentre arrufava el nas, i aquest sentiment de soledat impedeix que em comuniqui bé. Potser la creença de que no hi ha distància entre jo i la meva obra m’ha tornat massa confiat en la capacitat de les meves criatures. Segur que la meva soledat és la mida d’aquesta distància

"Com vols que t'entenguin i tinguin fe en tu si els confons amb afirmacions com la de que ets un i al mateix temps ets tres ? Ningú amb el nostre enteniment pot pensar seriosament que això sigui veritat ". Va observar en Gabriel. "Me'n haig d’anar", va afegir, "noto que beelzebub ens torna a fer la guitza". En Gabriel es va aixecar, va desplegar les ales i amb majestuositat angelical es fongué amb l'horitzó.

Ell va continuar immòbil. Li aflorà un somriure als llavis. “Precisament per això” pensà, “precisament perquè mai entendran el que és obvi si el seu pensament no és la submissió, l’únic pensament que els cal” . Va arrugar les celles mentre s'acariciava la llarga barba blanca, va tornar a agafar la ploma i començà a escriure: “Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp..”

Comentaris

  • Déu meu![Ofensiu]
    Montseblanc | 25-06-2019

    Resulta que tens trenta-quatre relats publicats aquí i jo els he comentat tots menys aquest. És com si faltés una peça al trencaclosques, així que m’hi poso.
    Per un cantó hi veig la soledat i la sensació de ser un incomprès que pateixen sempre els que manen, i ja no et dic res si resulta que ets “el que mana més de tots”.
    I per un altre cantó, si s’han de manegar ramats tan grans, només la submissió servirà, i tot i així encara hi ha ovelles esgarriades...
    M’ha agradat. No havia pensat mai en com hauria anat la cosa hahaha.

  • Una comparació...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2019 | Valoració: 10

    Amb Déu, que m'ha impressionat molt i és molt interessant, doncs té un fons molt especial per la mostassa que si es sebra bé creix i creix fins que siga un arbre amb molta fruita.
    M'ha agrada, Kefas.
    Una salutació...
    Perla de vellut

  • Ah, i espera...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 08-06-2018

    ... que no voldria tergiversar les paraules de Raimon i ell parla de 'sortir al carrer, junts, quan més millor, si no volem perdre-ho tot' (cite de memòria). En la cançó també diu: 'perquè ens amaguen la història, perquè ens diuen ... que la nostra és la d'ells...' Que em perdone Raimon. Imagina si ara portem arguments com aquest a la religió: ens amaguen la veritat i ens diuen que no en tenim... Que ja ells... En ambdós casos 'no volen arguments, usen la força' i, per descomptat, quasi no puc fer ja distincions: ens amaguen la veritat... Ens controlen amb la història seua, nosaltres només tenim les seues històries trossejades, tergiversades o simplement falses.

  • La seva autoritat...[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 08-06-2018 | Valoració: 10

    ... prové dels qui li la han atorgat, fent servir falsedats com aquesta de la Trinitat. Els que s'ho inventen n'extrauen el que interessa: el control, la submissió absoluta a una absurditat que potser sí que serà rebutjada per uns quants. Però allò important és sempre la submissió de molts, 'quan més millor' com diria Raimon, perquè la no acceptació porta implícita la marginació violenta i es farà córrer la sang perquè tothom puga veure a què s'exposa desobeint a Déu. És important tenir les persones sota control, i per aconseguir-ho fan servir qualsevol classe de tortura, qualsevol intimidació. Acceptar el dogma implica sotmetre's. Només diré que hom s'ha inventat a conveniència molts deus, i per dogmes com el que cites, ja ho saps, ha mort molta gent.
    Interessant i original, el teu relat.

  • Misteri![Ofensiu]
    Olga Cervantes | 06-06-2018 | Valoració: 10

    Un relat misteriós com la bíblia mateixa. Mol agradable.

    Una forta abraçada

    Pinya de rosa

  • Genial[Ofensiu]
    Bonhomia | 05-06-2018 | Valoració: 10

    Una manera d'escriure preciosa, un missatge profund i una estructura veritablement artística.


    Sergi

Valoració mitja: 10