Una nit inoblidable

Tot i que l'última nit de la meva vida és la causant de que ara mateix tingui un mal de cap irritant i unes ganes boges de vomitar, la considero una nit inoblidable. No només per com hem ballat tots junts les cançons de l'estiu, tan carents de qualitat musical com plenes de diversió quan el que et vé més de gust és fer l'idiota amb els teus amics. No només pels primers riures tontos que ens començava a provocar l'excés de cubates. No només per res les confessions que ens hem fet els uns als altres, sumades a mil llàgrimes i abraçades que de cop i volta esdevenien grans riures i salts. No només per les tonteries que hem dit. Ni pels somriures i plors que ens em dedicat. Ni per les fotos que ens hem fet. Ni per la son que hem passat plegats. No només per tot això, sino...Perquè aquesta nit m'ha fet adonar que no estic sola. Que us estimo. Que m'estimeu. Que divertir-se amb els amics és la millor teràpia contra el desamor. Que anar de festa amb els amics és més divertit que plorar per ell. Que us estimo. Que m'estimeu. Que som genials. Que sóc genial i que ell s'ho perd.