Realment temptador

Un relat de: aNneta28

Vine, dóna'm la mà i segueix-me a un lloc on podrem estar estirats per sempre a l'herba verda; on podrem estimar-nos per sempre estirats a l'herba verda; un lloc sense temps ni espai; un lloc sense records.

Va, carinyo, dóna'm la mà, segueix-me i oblidarem el món junts. Confiarem l'un en l'altre. Ens mirarem durant hores. Tremolarem quan faci fred i suarem quan faci calor. Ens estimarem com si mai ens haguéssim fet mal i riurem com si mai haguéssim plorat.

Què m'en dius? A mi em sembla prou temptador. Ser feliços junts... Sí, és realment temptador.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer